Els productes i la cuina de l’Aran, tot i la influència gascona, manifesten uns estrets lligams amb els productes de la terra catalans, especialment pel que fa als embotits. Els primers productes de la matança que es menjaven eren els anditos i la botifarra traïdora, ja que acabats de fer eren molt gustosos, mentre que les botifarres de carn «bona» en confit i les llonganisses es reservaven, sobretot, per a l’estiu. Amb la mateixa amanida dels anditos es podia fer, després i afegint-hi arròs, una botifarra negra d’arròs. Durant força anys, els anditos es van deixar de fer. A mitjan dels 1990, però, alguns carnissers de Bossost i Vielha van recuperar aquesta elaboració i des d’aleshores la comercialitzen.

Els anditos són un embotit cilíndric, enfilat, dividit en diferents porcions, amb un calibre d’aproximadament 45 mm cadascun, que presenten un color fosc, entre marró i vermellós, i un gust intens. Per elaborar-los es fa bullir carn del cap, cotnes (codenes), cors, ronyons (arnells), i freixura (corada) entre una hora i mitja i dues hores, amb cebes, dues cabeces d’all, una fulla de llorer i timonet. Un cop cuita la barreja, es deixa refredar, i quan és freda, es trinxa. S’afegeix a continuació la sang i s’amaneix amb sal i pebre i una picada d’all. Després, s’emboteix la pasta en el budell mitjà, fent enfilades lligades en porcions. A continuació, es pengen en rebost natural –i no en cambres refrigerades– durant tres o quatre dies en un lloc fresc i airejat.

Els anditos es comercialitzen per unitats a les carnisseries de Bossost i Vielha. El més freqüent és menjar-los fregits o a la brasa, que resulten més greixosos. Com passa amb d’altres embotits, hi ha qui prefereix consumir-los acabats de fer, quan són tendres, i qui s’estima més deixar-los assecar uns quants dies. Els àpats en què més se solen menjar són per sopar i, en menor mesura, per berenar o esmorzar.

Comparteix