La botifarra traïdora és un dels embotits tradicionals que es feien per la matança del porc a les comarques pirinenques. La seva elaboració encara perdura.
La botifarra traïdora és un embotit que pertany a la categoria de les botifarres crues i que s’elaborava a les comarques pirinenques per la matança. En ser molt greixosa, es feia rància molt ràpidament. Per això era especialment apreciada per al consum immediat, i fins i tot es considerava que era més gustosa que la feta amb les carns «bones». De fet, de botifarra «bona» també se’n menjava el dia de la matança, normalment al vespre, però com que feia poques hores que s’havia salpebrat, encara no era prou gustosa, mentre que la traïdora n’era molt fins i tot acabada de fer. Si no es menjava al mateix dia, es podia deixar assecar o fer-ne confitat.
La traïdora és una botifarra crua que es presenta en enfilades. El calibre pot variar entre 24 i 45 mm cada porció. És d’un color vermell- marronós, més fosc que el d’altres botifarres crues. En l’elaboració, de primer es trien les carns: retalls, ronyons i carns del cap del porc. Excepcionalment s’hi afegeixen freixures, les quals, abans, eren emprades sovint. S’han de trossejar les carns i els greixos, picar-los i pastar-los. Després se salpebren i s’emboteixen dins d’un budell prim de porc. Un cop embotida la pasta, es lliga, un procés que, en el cas de la traïdora, és manual.
Actualment, la comercialització d’aquesta botifarra és molt més restringida que la d’altres botifarres. Únicament es pot trobar en algunes cansaladeries de les comarques on s’elabora. De la mateixa manera que la botifarra crua, es pot menjar a la brasa o a la paella. També és freqüent fer-la servir com a complement de brous i escudelles.
