![](https://carnissersxarcuterscatalunya.cat/wp-content/uploads/2023/05/bull-de-donja-2-800x800.jpg)
Com la bringuera, el bull de donja és un producte tradicional tant de l’alt urgell com d’andorra, que ha estat recuperat per alguns cansaladers de les cases on encara s’elaborava.
![](https://cdn-icons-png.flaticon.com/512/4062/4062510.png)
![](https://static.thenounproject.com/png/71168-200.png)
El bull de donja s’elabora actualment a l’Alt Urgell, però té el seu origen a Andorra. Tradicionalment, a l’Alt Urgell es feia el bull gras, que consistia a tallar a tires retalls de greix que s’embolicaven en el tel de fetge, s’embotien dins la tripa i es posaven a l’escudella. Actualment, aquest bull se segueix fent a les cases que encara fan la matança, mentre que el de donja s’elabora i es comercialitza en algunes botigues i restaurants. Alguns cansaladers que ara en fan en van aprendre a les cases de pagès, perquè a les cansaladeries aquesta tècnica s’havia perdut.
Té la forma característica dels bulls embotits en el cec, és a dir, són esferes allargassades, més o menys boterudes, amb un extrem lligat amb un cordill. El color extern és beix-grisós. La textura és lleugerament granelluda i greixosa. Per elaborar el bull de donja, es talla un quadrat de panxeta, d’uns 20 cm d’amplada, i s’emboteix dins una tripa arrissada ampla o en el cec. També poden afegir-s’hi d’altres ingredients, com ara cap de llom, tallats a tires. Després es cou a la caldera, amb brou, a 85-90 oC. Finalment, cal deixar-lo assecar durant cinc o sis dies. Actualment hi ha elaboradors que el fan amb cap de llom i panxeta o només amb panxeta, però abans es feia exclusivament amb panxeta i cotnes.
El bull de donja es ven principalment a la botiga dels elaboradors, però també se’n pot trobar als restaurants de la comarca. Es presenta en peces individuals, que es venen senceres o al tall. Es menja fregit i a la graella, i pot acompanyar verdura i trinxats. També es pot menjar fred, com un altre bull, però es prefereix calent.