L’Alt Urgell conserva encara una gran diversitat de tipus de bulls, un dels quals és el bull de cap, que, en ser un dels més gustosos, de sempre ha estat un dels més apreciats.
A la zona dels Pirineus, el bull de cap era un dels subproductes de la matança que es feia per aprofitar les carns del cap. Els bulls s’elaboraven després de les llonganisses, i segons quins fossin els ingredients, si eren més o menys selectes, es reservaven per a diades i celebracions. Els que es feien amb carn del cap, com aquest bull, eren molt gustosos i també molt apreciats.
El bull de cap presenta les característiques dels embotits en el budell cec, és a dir, que formen esferes allargassades, més o menys boterudes. Pel que fa al color, és beix per fora, amb tonalitats més o menys fosques, mentre que el tall és més clar i s’hi perceben els diferents colors i textures dels ingredients. De mida fa uns 20 cm de llargada i uns 60-65 cm de diàmetre. La textura és tendra, d’una consistència mitjana. En l’elaboració, de primer cal tenir en sal durant uns dies morro, orella, llengua i careta de porc. A continuació, es posen en aigua i, després, s’escorren. Un cop escorregudes, es tallen aquestes carns a daus i es couen amb cotnes. Un cop cuites, se separen els ossos, es trinxa tot ben gruixut, s’amaneix amb sal i pebre, es barreja amb una mica de carn magra, es pasta tota la mescla i s’emboteix. A continuació, es cou, i quan és cuit es posa a escórrer.
El bull de cap es ven, principalment, a la botiga dels elaboradors. Es considera que aquest bull és més bo tendre, tot just acabat de fer, però també hi ha qui afirma que és millor una mica sec perquè la carn del cap, i sobretot la llengua, guanyen una mica curades. Es pot menjar, com els altres bulls, amb pa torrat o amb tomàquet, o bé tot sol. S’integra molt bé en els entremesos i les fustes d’embotits, on introdueix elements de contrast, per la seva textura diferent de la d’altres bulls, i pel seu sabor, amb caràcter propi.
