Com la bringuera, el bull de donja és un producte tradicional tant de l’alt urgell com d’andorra, que ha estat recuperat per alguns cansaladers de les cases on encara s’elaborava.
El bull de donja s’elabora actualment a l’Alt Urgell, però té el seu origen a Andorra. Tradicionalment, a l’Alt Urgell es feia el bull gras, que consistia a tallar a tires retalls de greix que s’embolicaven en el tel de fetge, s’embotien dins la tripa i es posaven a l’escudella. Actualment, aquest bull se segueix fent a les cases que encara fan la matança, mentre que el de donja s’elabora i es comercialitza en algunes botigues i restaurants. Alguns cansaladers que ara en fan en van aprendre a les cases de pagès, perquè a les cansaladeries aquesta tècnica s’havia perdut.
Té la forma característica dels bulls embotits en el cec, és a dir, són esferes allargassades, més o menys boterudes, amb un extrem lligat amb un cordill. El color extern és beix-grisós. La textura és lleugerament granelluda i greixosa. Per elaborar el bull de donja, es talla un quadrat de panxeta, d’uns 20 cm d’amplada, i s’emboteix dins una tripa arrissada ampla o en el cec. També poden afegir-s’hi d’altres ingredients, com ara cap de llom, tallats a tires. Després es cou a la caldera, amb brou, a 85-90 oC. Finalment, cal deixar-lo assecar durant cinc o sis dies. Actualment hi ha elaboradors que el fan amb cap de llom i panxeta o només amb panxeta, però abans es feia exclusivament amb panxeta i cotnes.
El bull de donja es ven principalment a la botiga dels elaboradors, però també se’n pot trobar als restaurants de la comarca. Es presenta en peces individuals, que es venen senceres o al tall. Es menja fregit i a la graella, i pot acompanyar verdura i trinxats. També es pot menjar fred, com un altre bull, però es prefereix calent.
