Als Pirineus, i especialment als Pallars, es feia el farcit de carnaval, un embotit tradicional que ha estat recuperat per cansaladers i restauradors
El farcit de Carnaval es feia només per aquest moment de l’any. És un dels pocs subproductes del porc que no resultava directament de la matança, que no s’elaborava en aquesta ocasió. Per fer-lo se solien aprofitar puntes d’embotits, daus de cansalada, orella i morro que es guardaven, curats i salats, de la matança. Tot i que en algunes cases se’n continuava fent, va estar a punt de desaparèixer. No obstant això, gràcies al renovat interès pels productes tradicionals, cansaladeries i restaurants l’han recuperat i el comercialitzen.
La mida del farcit de Carnaval depèn de la de l’estómac del porc i és esfèrica, allargassada i boteruda. La pell és beix-groguenca, i el tall és groc-blanquinós a causa de la presència d’ou i cansalada. La textura és lleugerament granelluda i greixosa. L’elaboració és laboriosa, ja que és totalment manual. S’empra pa, ou, papada, carn del cap, cansalada, panses, arròs, sal i pebre. Prèviament, cal posar les panses en remull i coure l’arròs. Per elaborar-ho, es trinxa la papada i la carn del cap (abans no se’n posava) i la cansalada viada curada; s’hi poden afegir uns trossos de pernil escaldat. Es baten els ous ben batuts i es barregen amb la pasta. S’estova el pa amb l’ou i s’afegeix, també. S’hi afegeixen les panses i l’arròs i s’emboteix, amb una cullera, en l’estómac del porc. Es cou a la caldera durant dues hores.
La producció és reduïda i es concentra durant les setmanes de Carnaval –les dues anteriors i les dues posteriors–. Es ven a les cansaladeries de la zona, i també se’n fa i se serveix en algun restaurant local. Es menja en els àpats festius que envolten aquesta diada. Es pot menjar tal com es presenta, com un bull, o bé es pot passar per la paella.